TAO - XIV -

El mires però no el veus: és amorf.
El sents però no l'escoltes: és inaudible.
L'agafes però no el tens: és intangible.
El Tao refusa ser analitzat i escapa a tota comprensió.

La seva aparició no aporta llum,
la posta no significa obscuritat.
No té nom, no té final.
Sorgeix contínuament,
i contínuament se'n torna al no res.

És una forma irregular, una imatge oculta, inabastable.
Fes-li front, i no veuràs la seva cara,
segueix-lo, i no podràs trobar el final.

Així, amb el Tao etern per tot bagatge,
pots aprofitar la realitat present.
Conèixer els orígens és iniciar-se en el Tao.

TAO - XIII -

L'honor i la deshonra són problemàtics per igual.
L'esperança i la por són fantasmes del cos.

Què significa que “l'honor i la deshonra
són problemàtics per igual?”
L'honor t'exalta; la deshonra t'anihila.
Tots dos depenen de les opinions dels altres,
i fan que et desviïs del teu centre.

Què significa que “l'esperança i la por
son fantasmes del cos?”
Quan contemples el cos com si fos el teu jo
l'esperança i la por et dominen.
Si abandones els concepte del cos com a “jo”,
l'esperança i la por no poden afectar-te.

Coneix l'univers com a tu mateix,
i podràs viure arreu amb comoditat.
Estima el món com a tu mateix,
i podràs tenir-ne cura de manera escaient.

TAO - XII -

Els cinc colors enlluernen els ulls.
Els cinc sons eixorden l'orella.
Els cinc sabors embafen el paladar.

Les curses i les caceres
fan sortir l'enteniment de polleguera.
Els objectes exòtics duen els homes
cap a les males temptacions.

Renuncia a l'exterior. Cultiva el teu interior.
Viu pel teu centre, no pels sentits.

TAO - XI -

Trenta radis convergeixen cap a un centre.
És el forat del centre el que utilitzen
els eixos dels carruatges.

Si fem un got a partir d'un tros de fang.
És la part buida del vas el que ens és útil.

En una casa hi han portes i finestres,
sense aquests espais buits,
el lloc seria inhabitable.

Així, mentre allò tangible té avantatges,
És l'intangible el que ens és útil.

TAO - X -

¿Pots unir el teu cos i la teva ànima
i mantenir-los en una harmonia perfecta?

¿Pots controlar la teva energia vital
fins que el teu cos sigui flexible com el d'un nadó?

¿Pots purificar el teu interior
fins que vegis el cel en totes direccions?

¿Pots estimar i governar la gent
sense intrigar ni manipular?

En obrir i tancar les portes del cel,
¿Ets capaç de romandre inactiu?

¿Pots donar la prioritat a la saviesa del teu cor
per damunt dels teus coneixements?

Donar vida, nodrir la vida,
modelar les coses sense posseir-les,
ésser útil sense esperar cap recompensa,
guiar sense dominar:
aquestes són les pregones virtuts de la natura.