TAO - LXXIX -

Quan es reconcilien els ressentiments
sovint encara romanen rancúnies.
Què hi ha de bo, en això?

La persona que és sàvia
es preocupa pel que deu als altres,
mai pel que altres li deuen a ella.

El virtuós para esment a les seves obligacions,
el que no n'és, només sap imposar càrregues
damunt la gent.

El Tao del cel és imparcial.
Sempre es posa del costat de la bona gent.

TAO - LXXVIII -

Res sota el cel
és tan suau i tan bla com l'aigua.
Però per escometre la duresa i la fortalesa,
res no se li pot comparar.

La debilitat supera la fortalesa.
La suavitat venç la duresa.
Tothom ho sap, però ningú no té l'habilitat
de posar-ho en pràctica.

Per tant el savi diu:
Aquells que suporten la humiliació de la gent
estan preparats per administrar-los.
Aquells que prenen damunt seu
els pecats de la societat estan preparats
per guiar el món.
Les paraules certes semblen contradictòries.

TAO - LXXVII -

El camí del cel és com tensar un arc,
El que està més amunt és abaixat,
el que està abaixat és apujat.
Allò excessiu es redueix,
allò mancat s'incrementa.

El cel pren d'allà on n'hi ha molt
i en posa on no n'hi ha prou.
L'home és diferent: Pren d'aquells que en tenen poc
i ho dóna a aquells que en tenen molt.

Qui pot donar part de la seva abundància al món?
Només aquell qui està en el Tao.

Per tant, el savi fa la seva feina
sense donar-li importància,
porta a terme sense cercar cap reconeixement,
i no té desigs de mostrar cap mèrit.

TAO - LXXVI -

Quan una persona viu
el seu cos és tou i flexible.
Quan mor, esdevé dur i rígid.

Quan una planta està viva
és suau i tendre.
Quan mor, esdevé marcida i seca.

Per tant, allò dur i rígid
és característic de la mort.
Allò suau i flexible pertany a la vida.

Per això un exèrcit implacable serà destruït
i un arbre ferm es trencarà.

El gran i el poderós seran derrotats.
El dèbil i l'humil seran exaltats.

TAO - LXXV -

La gent està afamada.
Perquè el qui els governa
els hi exigeix contribucions feixugues,
per tant, tenen gana.

Què fa que la gent es rebel·li?
Els governants que s'immisceixen en els seus afers.

Què fa que la gent
es prengui la mort tant a la lleugera?
Prendre's la vida massa seriosament.
Aquells que gaudeixen de la vida
són més savis que aquells que l'utilitzen.

TAO - LXXIV -

Si la gent no estima la vida,
no tindran por de morir,
i les amenaces de mort no els afectaran.

Si la gent sent que la seva vida és preciosa,
aleshores les amenaces de mort tenen sentit,
i faran el que sigui per evitar-les.

Però ajusticiar hauria de ser fet
només pel Gran Executor.
Intentar prendre el seu lloc i matar
és com voler tallar fusta
en el lloc del mestre fuster:
El més probable és que acabis ferint-te tu mateix.

TAO - LXXIII -

El qui sigui prou valent
per desafiar algú, morirà.
El qui sigui prou valent
per no desafiar ningú, viurà.

D'aquests dos tipus de valentia
l'un és benèfic,
mentre que l'altre es demostra perniciós.
El cel detesta certes coses,
però qui és el que en sap la raó?
Àdhuc el savi està desconcertat
per aquesta pregunta.

El camí del cel és conquerir sense esforçar-se,
obtenir respostes sense parlar,
induir la gent a venir sense convocar-la,
actuar segons els plans sense precipitació.

La xarxa del cel és extensa,
i la seva malla és ampla,
i així res li pot passar desapercebut.

TAO - LXXII -

Quan la gent no tem la teva força,
és un senyal de que una força més gran
és en camí.

Deixa'ls viure tranquils a les seves cases,
respecta'ls la seva manera de viure,
i no es cansaran de tu.

El savi es coneix a si mateix,
però no s'exhibeix;
s'estima a si mateix,
però no es magnifica ni s'exalta.
Prefereix el seu interior
a allò que és evident.

TAO - LXXI -

Adonar-se que el nostre saber és ignorància,
això és tenir enteniment.
Considerar la nostre ignorància com erudició,
això és tenir l'ànima malalta.
Només quan estiguem malalts de la nostra malaltia
deixarem d'estar malalts.

El savi no està malalt;
estar malalt de la malaltia,
aquest és el secret de la salut.

TAO - LXX -

Les meves paraules
són molt fàcils d'entendre,
i molt fàcils de posar en pràctica.
Però el món no les pot entendre
ni posar en pràctica.

Les meves paraules tenen un origen.
Els meus fets tenen un principi.
La gent desconeix això, per tant,
no saben de la meva existència.
Com menys persones em coneguin,
més nobles seran les que em segueixin.

Per tant, el savi vesteix amb roba ordinària,
però té les joies dins seu.

TAO - LXIX -

En qualsevol conflicte
és millor ser receptiu en comptes d'agressiu,
millor recular un peu que avançar una polzada.

Això s'anomena moure's endavant
sense avançar,
capturar l'enemic sense atacar-lo.

No hi ha més gran desgràcia
que menystenir el teu adversari.
Menystenir el teu adversari
és renunciar als teus tres tresors.

Quan forces oposades
s'embroquen en un conflicte,
el qui lluita amb recança triomfarà.

TAO - LXVIII -

Un bon general
no fa ostentació del seu poder,
un bon guerrer no s'enfada.

Un bon conqueridor
no ataca els pobles.
El qui condueix la gent
es posa per sota d'ells.

D'això se'n diu el poder de no barallar-se.
D'això se'n diu utilitzar la força dels altres.
Això s'anomena perfecta emulació del cel.

TAO - LXVII -

Tot el món diu que el meu Tao és gran,
però incomprensible.
És la seva grandesa el que el fa incomprensible!
Si es pogués comprendre,
com no en seria de petit!

Posseeixo tres tresors,
als quals m'hi aferro resoludament
i els observo amb cura:
El primer és la misericòrdia.
El segon és la frugalitat.
El tercer és la humilitat.

Amb la misericòrdia hom pot ser valent.
Amb la frugalitat hom pot ser generós.
Amb la humilitat hom pot liderar.

Ser valent sense ser misericordiós,
ser generós sense ser frugal,
ser capdavanter sense ser humil
és cercar la mort.

Arrisca't amb amor i guanyaràs la batalla.
Defensa amb amor i seràs invulnerable.
El secret del cel és la compassió.

TAO - LXVI -

El mar és el rei de les valls i els rierols
perquè desitja estar per sota d'ells.

El que desitgi guiar la gent
ha de ser humil a l'hora de parlar-los.
El qui desitgi conduir la gent
ha d'aprendre l'art de seguir-los.

El savi està per damunt la gent,
però no senten la seva càrrega.
Roman al capdavant de la gent,
i cap mal els afligeix.
Té l'afecte del món sencer.

Com que no s'enfronta amb ningú,
ningú no pot enfrontar-se amb ell.

TAO - LXV -

En temps remots, els qui practicaven el Tao
no volien il·lustrar la gent,
sinó mantenir-los en un estat de senzillesa.

Quan la intel·ligència i l'intel·lecte abundaren,
la gent no ho va fer bé.
Un líder que governa amb intel·ligència
enganya la gent.
Un líder que governa amb senzillesa
és una benedicció pel seu poble.

Aquestes són les dues alternatives.
Entendre-les és ser subtil.
L'ús d'aquesta subtilesa
retorna totes les coses a l'harmonia.

TAO - LXIV -

El que ja està en equilibri
és fàcil de mantenir-lo així.
Allò que encara no ha començat
és fàcil de planificar.
Allò que és fràgil és fàcil de trencar.
Allò que és petit és fàcil de dispersar.

Aborda els problemes abans que sorgeixin.
Conrea l'ordre abans que la confusió s'imposi.

L'arbre més alt comença d'un petit brot.
La torre més alta es construeix
a partir d'una pila de pols.
Un viatge de mil kilòmetres
comença als teus peus.

Immisceix-te amb les coses,
i aquestes et derrotaran.
Aferra't a les coses i les perdràs.

El savi no s'immisceix, per això mai no falla;
no s'aferra a res, per això no perd res.
Com que sap que els projectes
sovint s'espatllen abans de que finalitzin,
pren tanta cura al final com al començament,
i per això li surt bé.

El seu únic desig és estar lliure de desigs.
Sense apetències, aprenent a no saber,
escollint no interferir,
ajuda tots els éssers
a que siguin ells mateixos.

TAO - LXIII -

Fer sense obrar,
aconseguir sense esforçar-se,
entendre sense saber.

Tracta l'humil com a una persona eminent,
i l'eminent com a persona humil.
Guareix les ferides amb tranquil·litat.

Acara't amb les dificultats
quan encara són senzilles;
travessa l'univers pas a pas.

El savi pot aconseguir grans coses
perquè no intenta fer res gaire gran.
El qui es compromet frívolament
rara vegada sobreviu.
El qui creu que tot és fàcil
trobarà que tot és difícil.

El savi creu que tot és difícil,
i així al capdavall no troba dificultats.

TAO - LXII -

El Tao és el secret més ben guardat
de la font de tota vida.
La bona gent reconeix que el Tao
té cura d'ells, i per tan l'aprecien.
La mala gent no reconeix això,
però el Tao no deixa de tenir-ne cura.

Les paraules belles aconsegueixen
honor per alguns homes;
les bones accions compren
la lloança d'altres.
Però el Tao valora tothom,
no només aquells que excel·leixen.
Quin sentit té desempallegar-se d'algú?

Així, el dia que un nou rei sigui coronat
o un nou ministre sigui nomenat pel càrrec,
mentre que altres es precipiten
per oferir elogis i regals,
estigues tranquil i ofereix el Tao.

Per què els savis han apreciat el Tao
durant tant de temps?
Perquè amb el Tao el qui busca troba,
i el qui s'equivoca és perdonat.
Per això el Tao és el tresor del món.

TAO - LXI -

Un gran país és com una vall
a on tots els rierols hi flueixen.
Atrau cap a si molta energia,
com una dona receptiva
atrau a un home amb desig.

El femení sempre pot conquerir el masculí
cedint i prenent la posició més baixa.
D'aquesta manera, ella esdevé la vall:
amb el temps, tot va a ella.

Per tant, un gran país
sempre pot guanyar el petit país
practicant la humilitat.
Un país petit també pot guanyar
un gran país amb la pràctica
de la humilitat.

Un guanya prenent voluntàriament
la posició més humil.
L'altre guanya reconeixent
voluntàriament la seva baixa posició.

El país gran vol abastar
i nodrir més gent.
El país petit vol servir
hàbilment el seu benefactor.

TAO - LX -

Governar un gran país
és com cuinar un peix petit.
Si es fa d'acord amb el Tao,
no passarà res de dolent.
Guia el món amb el Tao,
i la maldat no serà cap problema.

No és que la maldat
no estigui al nostre voltant,
sinó que no trobarà per on entrar,
no podrà perjudicar ningú.

El savi tampoc no perjudica ningú.
Quan la maldat no és al nostre costat,
la bondat va d'ací d'allà, com l'aigua.

TAO - LIX -

En governar la gent i servir el cel
no hi ha res millor que la moderació.

Ser moderat és seguir el Tao
sense apartar-se'n.
Seguir el Tao sense apartar-se'n
és estar ple de bona energia.
Estar ple de bona energia
és vèncer totes les coses.
Vèncer totes les coses
és saber que tot és possible.

El qui sap que totes les coses són possibles
és adequat per governar la gent.

Aquesta és la manera de tenir
arrels profundes i fermes en el Tao,
la manera de viure per molt temps
i de tenir una visió perdurable.

TAO - LVIII-

Quan un govern és simple i apagat,
la gent està sana i en bon estat.
Quan un govern és exigent i astut,
la gent és maliciosa i mesquina.

El bé es recolza damunt el mal.
El mal s'amaga dins del bé.

Qui sap on és el punt d'inflexió?
Ja es tracti d'un govern o d'una persona,
si aquests no són tranquils i honests,
el que és normal es transforma en anormal,
i els bons auguris esdevenen estrafolaris,
i el teu desconcert persisteix molt de temps.

Per tant el savi fa el correcte
sense actuar amb rectitud,
assenyala sense travessar,
redreça sense forçar,
il·lumina sense enlluernar.

TAO - LVIII-

Quan un govern és simple i apagat,
la gent està sana i en bon estat.
Quan un govern és exigent i astut,
la gent és maliciosa i mesquina.

El bé es recolza damunt el mal.
El mal s'amaga dins del bé.

Qui sap on és el punt d'inflexió?
Ja es tracti d'un govern o d'una persona,
si aquests no són tranquils i honests,
el que és normal es transforma en anormal,
i els bons auguris esdevenen estrafolaris,
I el teu desconcert persisteix molt de temps.

Per tant el savi fa el correcte
sense actuar amb rectitud,
senyala sense travessar,
redreça sense forçar,
il·lumina sense enlluernar.

TAO - LVII-

Governa un país
seguint les normes de la naturalesa.
Fes la guerra amb moviments inesperats.
Guanya el món simplement deixant-lo fer.
Com sé això? Per aquestes observacions:

Com més prohibicions hi hagin,
més gent pobre hi haurà.
Com més armes hi hagin,
més coses sinistres esdevindran.
Com més lleis hi hagin,
més gran serà el nombre de pocavergonyes.

Per això el savi diu:
Jo no faig res,
i la gent es transforma per si sola.
Estimo la tranquil·litat,
i la gent, de manera natural,
fa el que és correcte.