TAO - IX -

Omplir les coses fins dalt
no és tan bo com parar a temps.

Esmolar una fulla més del compte,
farà que el tall es faci malbé.

Cobreix casa teva amb or i jade,
i no podràs guardar-la.

Aplega possessions, apuja socialment,
i ben aviat els desastres t'abatran.

Aquest és el camí del cel:
Fes la teva feina i enretira't discretament.

TAO - VIII -

La bondat suprema és com l'aigua,
sap com afavorir totes les coses sense esforçar-s'hi.
Resta en llocs que els homes menyspreen,
i d'aquesta manera és a prop del Tao.

En triar la teva casa, escull bé el sòl.
Quan pensis, mira bé dins el teu cor.
En tractar amb el proïsme, sigues generós i amable.
En parlar, digues sempre la veritat.
En el govern, sàpigues mantenir l'ordre.
En els negocis, sigues eficient.
Quan hagis d'actuar, sigues oportú.

Si no rivalitzes amb ningú,
ningú no podrà rivalitzar amb tu.

TAO - VII -

El Cel és etern, la Terra és imperible.
Quin és el secret de la seva immortalitat?
No és perquè no viuen per a si mateixos,
que poden viure tant?

Així, l'home prudent és col·loca el darrer,
i es troba al capdavant dels altres.

No considera el seu jo i resta sa i estalvi.
Abandona el seu jo i així es realitza.

TAO - VI -

El cor del Tao és immortal,
és la nostra mare fèrtil i misteriosa
del cel i de la terra,
del que és i el que no és.

Invisible, tot i que sempre present,
el pots fer servir tothora sense esgotar-lo.

TAO - V -

El Cel i la Terra no tenen sentiments,
consideren les coses com a prescindibles.

El savi tampoc no és sentimental,
veu totes les formes com a efímeres i transitòries.

El Tao és com una manxa: buida però inesgotable.
Com més la fas anar més produeix.

Per molt que se'n parli no es pot entendre:
Millor que miris dins teu.

TAO - IV -

El Tao és com un pou, encara que l'utilitzis no s'esgota.

Des d'aquest pou misteriós en brolla tota l'existència.

Ablaneix les arestes tallants, desenreda els nusos,
suavitza l'enlluernament, ens transforma i ens unifica.

És en algun lloc, insondable i pregon.

No sé de qui és fill,
però sembla ser el pare de totes les coses.

TAO - III -

Si no exaltes els homes de talent
aconseguiràs que el poble no lluiti ni s'enfronti.

Si no valores les coses exòtiques
aconseguiràs que el poble no robi ni furti.

Si no mostres allò que és desitjable
faràs que el cor de la gent resti tranquil.

Per tant, el savi estableix exemple
buidant el seu cor de desigs,
omplint la panxa de menjar,
disminuint les seves ambicions,
i enfortint els ossos.

Havent dominat el seu enginy i els seus desigs
no podrà ser manipulat per ningú.

Fes sense fer, actua sense actuar,
deixa que l'ordre sorgeixi de si mateix.

TAO - II -

Quan la gent defineix una cosa com a bonica,
un altre cosa esdevé lletja.

Quan un home és mostrat com a virtuós,
un altre és jutjat com a dolent.

Així, el ser i el no-ser s'equilibren mútuament,
el difícil i el fàcil es delimiten l'un a l'altre,
el llarg i el curt s'expliquen recíprocament,
l'alt i el baix es recolzen mútuament,
la veu i la cançó s'uneixen en harmonia,
el que ha de venir segueix el que ha estat.

L'home prudent actua sense esforç
i ensenya amb el silent exemple.
Accepta les coses tal com vénen,
crea sense apoderar-se de res,
nodreix sense que se li demani,
aconsegueix sense prendre'n el mèrit.

Perquè constantment s'oblida de si mateix
mai no serà oblidat.

TAO - I -

El Tao va més enllà de tota paraula i de tota comprensió.
Les paraules es poden usar per parlar-ne,
però no per comprendre'l.

El Tao existeix abans que les paraules i els noms,
abans que el cel i la terra, abans que les deu mil coses.
És el pare i la mare infinits de totes les coses finibles.

Per tant, per tal de veure més enllà dels límits
i percebre la subtil substància de les coses,
prescindeix dels noms, dels conceptes,
de les expectatives, de les ambicions i de les diferències.

El Tao i les seves diverses manifestacions
sorgeixen de la mateixa font.

Subtil esguard dins la misteriosa obscuritat.
Aquest és el principi de l'enteniment.

HUANG

El Camí d'un taoista és el Camí de la tranquil·litat i la beatitud. El seu amor és indeleble, la seva fe és ferma. Experimenta en Si Mateix la gran dolçor cap a la Creació sencera, feta pel Tao. Mai maltractarà ni agreujarà sense motiu cap ésser viu, mai torbarà la pau de qualsevol criatura benigne.

OSHO

El Gran Camí no es difícil
per aquells que no tenen preferències.
Quan l'amor i l'odi són absents
tot es torna més clar i diàfan.
Fes, però, la més mínima distinció,
i el cel i la terra es distanciaran infinitament.
Si vols veure la veritat,
no mantinguis cap opinió a favor o en contra.
La lluita entre el que a un li agrada
i el que no li agrada
és la malaltia de la ment.

XXXIII

El qui coneix els homes és intel·ligent
El qui es coneix a si mateix és savi
El qui venç als altres és vigorós
El qui es venç a si mateix és veritablement fort
El qui s'acontenta amb el que té és ric
El qui persevera és home de voluntat
El qui no perd el seu Centre resisteix
El qui mor i no pereix té llarga vida