ZEN

Per l’ull despert
les muntanyes i els rius
desapareixen completament.
L’ull de l’engany
mira fixament cap
a l’espessa boira i els núvols.
Sol en el meu zazen
oblido els dies
mentre passen.
L’anglesina ha crescut
espessa per la volada
de la meva cabana.

Muso (1275-1351)

TAO - LVI -

Els que saben no parlen.
Els que parlen no saben.

Segella la teva boca.
Bloqueja la teva porta.
Fes callar els teus sentits.
Esmussa el tall.
Desfés l'embolic.
Suavitza la intel·ligència.
Uneix-te amb la pols
i entra en la unitat original.

Així, el qui s'ha unit amb el Tao
no pot ser portat a judici,
no pot ser comprat,
no pot ser perjudicat,
no pot ser honorat,
no pot ser humiliat.

És el tresor del món.

TAO - LV -

El qui és tot bondat és com un nadó:
les vespes i les serps no el mossegaran,
les feres no l'atacaran,
les rapinyaires no se li abatran.
Els ossos són tous i els muscles fluixos,
però el seu control és ferm.

No ha conegut encara
la unió de mascle i femella,
d'aquesta manera els seus òrgans
es mouen amb vitalitat.

Pot udolar tot el dia sense patir ronquera,
tan perfecta és la seva harmonia.
Conèixer l'harmonia és aproximar-se a l'eternitat.
Conèixer l'eternitat és estar il·luminat.

Prolongar la vida no és harmoniós.
Obligar a alenar és antinatural.
Les coses excessivament desenvolupades decauen.

Tot això és contrari al Tao,
i tot allò que contradigui el Tao
aviat deixa de ser.

TAO - LIV -

El que està ben plantat no pot ser desarrelat.
Lliga't ben fort al Tao
i mai no en podràs ser separat.
Els teus fills prosperaran,
i els fills dels teus fills.

Exercita la bondat dins el teu ésser,
i la bondat serà genuïna.
Conrea-la en la teva família,
i la bondat florirà.
Cultiva-la dins la teva comunitat,
i la bondat creixerà i es multiplicarà.
Exercita-la en el teu país,
i la bondat serà abundant.
Cultiva-la en el món,
i la bondat serà per tot arreu.

Com sé com és el món? Observant-lo.

TAO - LIII -

Com que tinc tan poca sabiduria,
he triat seguir el gran camí del Tao
i no témer res excepte extraviar-me'n.

El gran camí és suau i senzill,
però hi ha gent a qui agrada d'apartar-se'n.
Quan el palau del governant és ple de tresors,
els conreus són escanyolits
i les sitges estan buides.

Si el governant vesteix robes luxoses
i la seva casa és plena d'armes,
si la seva taula està parada
amb menjar i beure extravagants
i arreu per on un miri
té més riquesa de la que pot fer servir,
el governant és un lladre.
Això no és de conformitat amb el Tao.

TAO - LII -

El Tao és l'origen i la mare
de tot el que hi ha en el món.

Sabent qui és la mare,
sabràs qui són els fills.
Coneixent els fills, retorna al seu origen
i mantingues-te al costat d'ella.
Sostingut per la mare,
estàs lliure de tot perill,
àdhuc quan el teu cos mori.

No visquis pels teus sentits.
Tanca la boca i totes les obertures del teu cos,
i habita en la unitat original.
D'aquesta manera podràs viure
la teva vida en pau i amb satisfacció.

Obre la teva boca,
incrementa les teves activitats,
comença a fer distincions entre les coses,
i els teus esforços seran debades.

Adona't d'allò imperceptible i descobreix la llum.
Sigues dolç i seràs fort.
Usa el teu enteniment i retornaràs a la comprensió.
No et fiquis en problemes.
Això és seguir el Tao.

TAO - LI -

El Tao dóna vida a tots els éssers.
La natura els nodreix.
Els semblants els donen forma.
Les circumstàncies els completen.
Tota l'existència respecta el Tao
i honora la natura, no pas per decret,
sinó espontàniament.

El Tao dóna vida a tots els éssers.
La natura vetlla per ells, els desenvolupa,
els acull, en té cura, els fa créixer,
els fa madurar, els conclou, els enterra,
i els fa tornar.

Donant a llum, nodrint la vida,
donant forma sense posseir-los,
servint sense esperar cap recompensa,
guiant sense dominar;
Aquestes són les profundes virtuts de la natura,
i les dels millors éssers de la natura.

TAO - L -

Des que neixen fins que moren,
de cada deu, tres estan lligats a la vida,
altres tres estan lligats a la mort,
i altres tres, desvagats, estan de passada.
Només un sap com morir, seguir mort,
i tot i així continuar vivint.

Aquest no té cap ambició,
no té idees, no fa plans.
Des d'aquest lloc misteriós
del no-saber i del no-fer,
dóna origen a tot el que necessita.
Com que constantment està omplint
el seu ésser amb no-ésser,
pot viatjar per llocs salvatges
sense preocupar-se pels tigres o pels búfals,
o bé pot creuar un camp de batalla
sense armadures ni armes.

Cap tigre no el pot esgarrapar.
Cap búfal no pot escometre'l.
Cap arma no el pot travessar.
I per què és així?
Perquè és mort,
i no hi ha més espai en ell
per encabir-hi la mort.

TAO - XLIX -

El savi no té interessos particulars.
Adopta les preocupacions dels altres
com a pròpies.

És amable amb els amables.
També és amable amb els cruels.
Aquesta és l'autèntica bondat.

Confia en els que són dignes de confiança.
També confia en els que no en són.
Aquesta és l'autèntica confiança.

Enmig del món, el savi és tímid
i vol passar desapercebut.
Pel bé del món manté el seu cor
en un estat nebulós.
La gent esmola l'oïda i la vista:
El savi només somriu com un infant joiós.

TAO - XLVIII -

Pel fet d'estudiar,
cada dia s'aprèn una cosa nova.
Al practicar el Tao,
cada dia s'abandona quelcom.

Es deixen anar coses,
fins que s'arriba a la no-acció.
Quan no es fa res, res no es desfà.
El món es conquereix
deixant que les coses
prenguin el seu propi curs.

Si continues tenint ambicions,
el món és fora del teu abast.

TAO - XLVII -

Sense anar més enllà de la porta,
pots conèixer el món.
Sense mirar per la finestra,
pots veure el cel.
Com més lluny viatgis, menys sabràs.

Per això el savi sap sense viatjar,
comprèn sense veure,
aconsegueix sense fer soroll.

TAO - XLVI -

Quan el món practica el Tao,
els cavalls fertilitzen els camps.
Quan el món ignora el Tao,
es crien els cavalls per la guerra.

No hi ha més gran calamitat que el desig
ni més gran maledicció que la cobdícia.

Si saps quan en tens prou,
sempre tindràs el que et cal.

TAO - XLV -

La més gran perfecció sembla imperfecte,
però la seva utilitat és inesgotable.
La més gran plenitud sembla buida,
però la seva utilitat és inacabable.
Allò que és més dret sembla flexible.

Una gran habilitat sembla desmanyotada.
Una gran eloqüència sembla malaptesa.

El moviment triomfa sobre el fred.
La quietud triomfa damunt la calor.
La claredat i la tranquil·litat
posen el món sencer en ordre.

TAO - XLIV -

Què és més preuat, la fama o la salut?
Què és més valuós, la salut o la riquesa?
Què és més nociu, guanyar o perdre?

Com més desmesurat sigui el teu amor,
més gran serà el teu patiment.
Com més acaparis,
més abundants seran les teves pèrdues.

Saber quan en tens prou, és ser lliure.
Saber quan aturar-te, és seguretat.
Practica això, i perduraràs.

TAO - XLIII -

La blanor supera la duresa
talment un genet delicat
domina un cavall al galop.
Allò que no té substància
pot endinsar-se on no hi ha espai.
Per aquest motiu conec els beneficis de la no-acció.

Ensenyar sense paraules,
treballar sense moviment,
res en el món pot comparar-se a això.

TAO - XLII -

Del no ésser neix l'u.
De l'u neix el yin i el yang.
Del yin i el yang neix el cel,
la terra i els éssers.
Del cel, la terra i els éssers
neix tota l'existència.

Per tant, tot el que existeix
porta dins seu el yin i el yang,
i assoleix la seva harmonia
barrejant aquests dos alens vitals.

La gent normal odia per sobre de tot
allò que és desvalgut, insignificant i indigne.
Tot i això, així és com la gent superior
es descriuen a si mateixos.

Guanyar és perdre, perdre és guanyar.

Jo repeteixo el que altres han dit:
El temerari i el violent no fineixen de mort natural.
Aquesta és la veritable essència del meu ensenyament.

TAO - XLI -

Quan el savi s'assabenta del Tao,
el practica amb diligència.
Quan el mediocre s'assabenta del Tao,
el practica només de tant en tant.
Quan la persona inferior coneix el Tao,
esclafeix en una gran riallada.
Si no se'n rigués, no seria el Tao.

Per això diuen les velles dites:
El resplendor del Tao sembla fosc.
El Tao que avança aparenta retrocedir.
El Tao fàcil se'ns presenta difícil.
La més alta virtut es manifesta buida.
La bondat més pura sembla bruta.
La més gran creativitat sembla improductiva.
La gran força apareix dèbil.
Allò més genuí sembla irreal.

El quadrat més gran no té angles.
El talent més gran madura poc a poc.
La veu més forta no es pot sentir.
La imatge més gran, no pot ser vista.

El Tao està amagat i no té nom.
El Tao tot sol nodreix i satisfà totes les coses.

TAO - XL -

El moviment del Tao
consisteix en el retorn a l'arrel.
L'ús del Tao, rau en la suavitat.

Totes les coses sota el cel
neixen d'allò corpori.
Allò corpori neix de l'incorpori.

TAO - XXXIX -

Des de temps remots,
aquests són els que han aconseguit la unitat amb el Tao:
El cel atenyé la unitat i esdevingué clar.
La terra abastà la unitat i esdevingué pacífica.
Els esperits arribaren a la unitat i esdevingueren forts.
Les fonts assoliren la unitat i esdevingueren plenes.
Els éssers aconseguiren la unitat i esdevingueren fèrtils.
Tots són el que són en virtut de la unitat.

Sense la claredat el cel cauria.
Sense la pau la terra es destruiria.
Sense la fortalesa els esperits s'esvairien.
Sense la plenitud les fonts s'assecarien.
Sense la fertilitat els éssers s'extingirien.
Sense la probitat els savis s'entrebancarien i caurien.

La humilitat és l'arrel de la grandesa.
Aquells que gaudeixen d'altes posicions
farien bé de pensar en ells mateixos
com a desvalguts, insignificants i indignes.
¿No és això ser humil des de l'arrel?

Aconsegueix l'honor sense haver estat honorat.
No rellueixis com el jade,
o repiquis com els cascavells.

TAO - XXXVIII -

Una persona veritablement bona
no pensa amb obsessió en la seva bondat.
És així com arriba a ser bondadosa.
Una persona amb falsa bondat
no oblida mai aquesta.
Per això la seva bondat és sempre falsa.

Una persona veritablement bona no fa res,
però tot i així no hi ha res que es deixi de fer.
Una persona amb falsa bondat
sempre està fent, però tot queda per fer.

Els qui volen ajudar el proïsme,
ho fan sense motius.
Els que els agrada la rectitud
actuen moguts per moltes raons.
Els qui es preocupen pels modals actuen,
i en no rebre resposta,
s'arremanguen i utilitzen la força.

Quan el Tao es perd, apareix la bondat.
Quan la bondat es perd, apareix la compassió.
Quan la compassió es perd, apareix la justícia.
Quan es perd la justícia, només queda la cerimònia.

La cerimònia és la clofolla de la lleialtat,
i és l'inici de la confusió.
El coneixement del futur,
és només una flor del Tao;
arribar a preocupar-se per això,
és una insensatesa.

Així, el savi dirigeix la seva vista
a la substància i no pas a la superfície,
al fruit i no pas a la flor.
Prefereix el que hi a dins,
abans que el que hi ha fora.

TAO - XXXVII -

El Tao etern no fa res,
malgrat tot, no deixa res inacabat.

Si t'atens a aquesta norma,
totes les coses que existeixen
es transformaran per si soles.
Quan, en el procés d'aquesta transformació,
despertin els desigs,
calma'ls amb discreta senzillesa.

Quan els desigs es dissolguin
en l'essència original,
la pau i l'harmonia sorgiran espontàniament,
i el món s'arranjarà per si sol.

TAO - XXXVI -

El que acaba encongint-se,
primer ha d'haver estat expandit.
El que al final es debilita,
abans ha d'haver estat fort.
El que al capdavall és descartat,
d'antuvi ha d'haver estat adoptat.
El que a la fi es pren,
primer ha d'haver estat donat.

D'això se'n diu subtil perspicàcia.

Allò tou venç allò dur. El dèbil supera el fort.
El Tao no s'hauria d'abandonar mai.
Les armes mai no s'haurien d'exposar.

TAO - XXXV -

Aferma't centrat en el Tao,
i tot el món vindrà a tu.
Vindran i no rebran cap mal,
Vindran i trobaran satisfacció.

La música i els plats refinats
només poden fer que l'hoste
faci una pausa.

Però les paraules del Tao
tenen efectes perdurables
malgrat ser suaus i insípides,
malgrat que no sedueixin
ni per la vista ni per l'oïda.

TAO - XXXIV -

El gran Tao ho inunda tot
i flueix en totes direccions.

Tot el que existeix depèn d'ell,
i ell no nega res a ningú.
Porta a terme la seva tasca
sense demanar res per a si mateix.
Vesteix i alimenta tot el que existeix,
però no senyoreja damunt de res.

Sense propòsit i sense ambició,
podríem anomenar-lo “petit”.

Tot el que existeix retorna a ell,
i segueix sense dominar res.
Per això podem anomenar-lo “gran”.

És perquè no té cap desig de ser gran,
que pot atènyer l'excel·lència.

TAO - XXXIII -

Conèixer els altres és ser intel·ligent;
conèixer-se un mateix és saviesa.

Vèncer els altres és poder;
vèncer-se a un mateix és fortalesa.

Sàpigues quan en tens prou, i seràs ric.
Persevera i desenvoluparàs
la força de voluntat.

Roman al centre,
i sempre et sentiràs com a casa.
Mor sense extingir-te,
i perduraràs per sempre.

TAO - XXXII -

El Tao és indescriptible i immutable.
Tot i que sembli insignificant,
no hi ha res sota el cel
que el pugui sotmetre.

Si un líder l'acata,
tots els éssers se senten atrets cap a ell.

El cel i la terra s'uneixen en harmonia,
i una pluja agradosa cau arreu.
La gent coopera voluntàriament,
sense donar-los ordres.

Quan aquesta simplicitat és diversifica,
el ser i el no-ser necessiten un nom.
Quan tot ja té un nom,
el procés de distinció hauria d'aturar-se.
Saber quan hom ha d'aturar-se,
és restar lliure del perill.

La presència del Tao al món
és com un rierol que discorre cap al mar.

TAO - XXXI -

Les armes són eines nefastes,
tota la natura les evita i les rebutja.
Com que la gent del Tao segueix la natura,
no volen saber-ne res de les armes.

La gent poc evolucionada,
frisa per actuar per la força,
però una persona del Tao,
valora la pau i la tranquil·litat.
Sap que tot ésser ve de l'úter del Tao.
Això significa que els seus enemics,
són, abans de res, els seus germans.

Així, recorre a les armes
només en cas d'extrema necessitat,
i les usa amb la més gran moderació.

No obté plaer en la victòria,
perquè delectar-se en la victòria
és gaudir amb l'assassinat.
Qui gaudeixi amb l'assassinat
no reeixirà en aquest món.

Celebra les victòries
com observes una mort dins la família:
amb pena i dol.
Cada victòria és un funeral per un parent.

TAO - XXX -

Els qui utilitzen el Tao per aconsellar el governant
no confien en la força de les armes,
perquè la violència retorna a l'origen.

Per allà on passin els exèrcits,
creixen les espines i les males herbes.
A les guerres segueixen temps de fam.

Atura les hostilitats tan aviat com sigui possible,
i després de la victòria
no continuïs amb l'ús excessiu de la força.

Quan hagis aconseguit el teu propòsit,
no facis ostentació del teu èxit.
No presumeixis de la teva habilitat
ni te'n sentis orgullós, més aviat penedeix-te
de no haver pogut evitar la guerra.
No has de pensar en conquerir el altres
per l'ús de la força.

Perquè fer les coses més enllà del seu punt
avança la decadència i va contra el Tao,
i allò que va contra el Tao, ben aviat deixa de ser.

TAO - XXIX -

Si intentes agafar el món i fer-ne el que vulguis,
no ho aconseguiràs.

El món és un recipient sagrat,
el qual no pot ser forçat ni agafat.
Forçar-lo és fer-lo malbé,
agafar-lo és perdre'l.

Per a totes les coses hi ha un moment.
Un temps per anar cap endavant
i un temps per anar endarrere.
Un temps per respirar suaument,
i un temps per respirar de pressa.
Un temps per enfortir-se
i un temps per decaure.
Un temps per estar animat
i un temps per estar abatut.

El savi resta sensible, evitant els extrems,
evitant les extravagàncies, evitant els excessos.

TAO - XXVIII -

Coneix allò baronívol, conserva allò femení
i sigues el rierol del món.
Ser el rierol del món és moure's constantment
pel camí de la virtut sense apartar-se'n,
i retornar de bell nou a la infància.

Coneix la blancor, conserva la negror
i sigues el model del món.
Ser el model del món és moure's constantment
pel camí de la virtut sense errar un sol pas,
i retornar de bell nou a l'Infinit.

Coneix la glòria, conserva la humilitat
i sigues la deu del món.
Ser la deu del món és viure l'abundosa vida
de la virtut,
i retornar de bell nou a la senzillesa.

Deixa que el Tao et transformi en un recipient del Tao,
així podràs servir el món sense mutilar-lo.

TAO - XXVII -

Un bon corredor no deixa rastres;
Un bon orador no s'equivoca;
Un bon planificador no té cap pla.

El millor pany no té pestell, i ningú no el pot obrir.
El millor nus no usa corda, i ningú no pot deslligar-lo.

Així el mestre és bo ajudant la gent,
i mai no abandona ningú.
És bo guardant coses, i així no malbarata res.
Això es coneix com a “Seguir la llum.”

Què és un bon home
sinó el mestre del dolent?
Què és una mala persona
sinó la responsabilitat del bo?

No importa quant intel·ligent siguis
si no honores els teus mestres
ni aprecies les teves responsabilitats.
Aquest és un ensenyament essencial del Tao.

TAO - XXVI -

Allò feixuc és l'arrel de la lleugeresa.
La tranquil·litat és la mestra de la pertorbació.

Aquesta és la raó per la qual el savi viatja
sense perdre de vista el seu equipatge.
Podria viure en un palau magnífic,
però no està lligat als seus plaers.

Per què hauria el senyor dels deu mil carros
comportar-se amb lleugeresa?

El qui actua a la lleugera perd la seva base.
Qui es posa nerviós perd el seu domini.

TAO - XXV -

Alguna cosa misteriosa i perfecte ja existia
abans que el cel i la terra fossin creats.
Silent, immesurable, solitari i immutable,
movent-se sense final ni sense esgotar-se,
és la Mare de tot l'univers conegut i desconegut.

No en sé el seu nom, per això l'anomeno Tao.
Si m'obliguen a definir-lo només diré:”És gran.”

Allò que és gran es prolonga,
Allò que es prolonga va encara més lluny.
Allò que va encara més lluny, retorna.

Per tant el Tao és gran, el cel és gran,
la terra és gran, la persona del Tao és gran.
Aquestes són les quatre excel·lències en l'univers.

Una persona del Tao segueix la Terra,
La Terra segueix el Cel.
El Cel segueix el Tao.
El Tao segueix la seva pròpia natura.

TAO - XXIV -

Qui va de puntetes no s'aguanta dret.
Qui camina amb grans gambades no pot mantenir el pas.

Aquell qui presumeix no es distingeix,
el qui faroneja del que ha assolit no té mèrit.
Aquell que es vana no perdura.

Pel qui segueix el Tao,
aquestes coses són menges excessives
i conductes impròpies.
Donat que res de bo pot venir d'aquestes coses,
les rebutja.

TAO - XXIII -

La natura és escassa amb les paraules:
un terbolí no dura tot el matí,
un xàfec no dura tot el dia.

Si el Cel i la Terra
no poden fer que una cosa perduri,
com ho pot fer l'home?

Concentra't en el Tao i assoliràs el Tao.
Concentra't en l'energia i experimentaràs l'energia.
Concentra't en el buit, i assoliràs el buit.

Si no tens confiança,
ningú no confiarà en tu.

TAO - XXII -

Cedeix i podràs romandre centrat.
Doblega't i podràs restar dret.
Buida't i t'ompliràs.
Consumeix-te i seràs renovat.
Si tens poc, pots rebre molt a canvi.
Si tens molt, et torbaràs.

Així, el savi abraça la unitat
i esdevé un model pel món sencer.

No es mostra, i per això destaca.
No es justifica, i per això es distingeix.
No galleja, i per això se l'aprecia.
No reclama cap mèrit, per això avança i perdura.

No s'enfronta amb ningú,
per això ningú no pot enfrontar-s'hi.

“Cedeix i podràs romandre centrat”.
És que no té sentit aquesta dita?
Sigues íntegre,
i totes les coses retornaran a tu.

TAO - XXI -

La més gran virtut és seguir el Tao, i només el Tao.

Allò que anomenem Tao
és intangible i evasiu.
Evasiu i intangible
però conté dins seu una Forma.
Intangible i evasiu
però conté dins seu una Substància.
Enigmàtic i obscur
però dins seu conté l'Essència de la Vitalitat.
L'Essència de la Vitalitat és molt real,
conté dins seu una Sinceritat eterna.

A través dels temps el seu Nom
ha estat preservat per recordar
el Principi de totes les coses.

Com es pot conèixer la forma
de totes les coses al Principi?
Per allò que hi ha dins meu.

TAO - XX -

Deixa el coneixement de banda
i les teves preocupacions desapareixeran.
Quina diferència hi ha entre un si o un no?
Quina diferència hi ha entre el bé i el mal?

Témer el que altres temen,
admirar el que ells admiren. Quina ximpleria!

La gent normal és alegre i imprudent.
Delectant-se amb coses mundanes
i actuant com si cada dia comencés la primavera.

Jo resto sol i sense decantar-me,
com un infant que encara no ha somrigut:
perdut, deixant-me portar tranquil·lament,
sense lligar-me a idees, llocs, ni coses.

La gent normal acumulen més del que necessiten,
però jo no posseeixo res, ni sé res,
ni entenc res en absolut.

Ells són llests, jo sóc curt.
Ells són eixerits, jo sóc obtús.
Igual que el mar, estic tranquil i indiferent.
Igual que el vent, no prenc cap direcció concreta.

Tots els altres ocupen el seu lloc
i fan la seva feina.
Jo resto lliure i natural.
Sóc diferent dels altres;
el meu aliment ve directament de la Mare.

TAO - XIX -

Deslliura't de la saviesa i abandona el coneixement,
i la gent se'n beneficiarà cent vegades.

Desfés-te de la moral i l'honestedat,
i la gent tornarà a l'estimació espontània.

Abandona l'astúcia i l'especulació,
i no hi hauran lladres ni atracadors.

Malgrat tot, aquests són afers externs.

Allò més important és el que passa a dins:
Mira el que és pur, aferra't a allò que és senzill,
elimina el teu egoisme, modera els teus desigs.

TAO - XVIII -

Quan la gent perdé de vista el Tao,
es crearen els codis de moral i conducta.

Quan s'utilitzaren la intel·ligència i l'estratègia,
els hipòcrites aparegueren.

Quan les famílies oblidaren l'harmonia natural,
els pares esdevingueren piadosos
i els fills obedients.

Quan en un país hi regna la foscor,
abunden els consellers patriòtics.

TAO - XVII -

El millor líder és aquell l'existència del qual
gairebé és desconeguda.
El següent és un que és estimat i lloat.
Després el que és temut.
El pitjor de tots és un líder que és menyspreat.

Si no arribes a confiar en la gent,
no et semblaran formals ni fiables.

Per tant, guia als altres confiant
discretament en el Tao.
Després, quan hagis acabat la feina,
la gent podrà dir: “Ho hem fet nosaltres mateixos”.

TAO - XVI -

Fes per manera d'atènyer la vacuïtat.
Conrea la tranquil·litat. Respira amb harmonia.
Estigues asserenat.

Mentre les deu mil coses s'eleven i cauen,
contempla tan sols el seu retorn a l'arrel.

Tot el que floreix retorna de bell nou al seu origen.
Diluir-se en els origens és trobar la pau.
Trobar la pau és recuperar la teva essència.
Recuperar la teva essència
és conèixer la regularitat del Tao.
Conèixer la regularitat del Tao és tenir perspicàcia.

La perspicàcia obre el teu enteniment.
Un enteniment obert porta a ser generós.
La generositat mena a la justícia.
La justícia és una expressió de divinitat.
La divinitat està identificada amb el Tao.

Identificar-se amb el Tao
és alliberar-se de tot mal,
és un plaer indescriptible,
és la vida eterna.

TAO - XV -

Un savi és subtil, intuïtiu, penetrant, profund.
La pregonesa dels seus coneixements
és misteriosa i inescrutable.

El millor que es pot fer és descriure la seva aparença:
El savi roman alerta
com la persona que creua el rierol hivernal.
Tan reservat com una persona envoltada de veïns.
Tan respectuós com un convidat considerat.
Tan complaent com el gel fonent-se.
Tan simple com una fusta sense tallar.
Tan obert com una vall.
Tan caòtic com un torrent tèrbol.

Per què “tan caòtic com un torrent tèrbol?”
Perquè la claredat s'aprèn
essent pacient dins el caos.
Permetent la confusió i restant tranquil,
gradualment s'aprèn a deixar
que l'aigua tèrbola es sedimenti,
i les respostes adients es revelen per si soles.

Aquells que aspiren al Tao no esperen cap satisfacció.
Desinteressadament esperen que el Tao
els utilitzi i els esgoti,
i esperen tranquil·lament que el Tao
els renovi i els ompli.

TAO - XIV -

El mires però no el veus: és amorf.
El sents però no l'escoltes: és inaudible.
L'agafes però no el tens: és intangible.
El Tao refusa ser analitzat i escapa a tota comprensió.

La seva aparició no aporta llum,
la posta no significa obscuritat.
No té nom, no té final.
Sorgeix contínuament,
i contínuament se'n torna al no res.

És una forma irregular, una imatge oculta, inabastable.
Fes-li front, i no veuràs la seva cara,
segueix-lo, i no podràs trobar el final.

Així, amb el Tao etern per tot bagatge,
pots aprofitar la realitat present.
Conèixer els orígens és iniciar-se en el Tao.

TAO - XIII -

L'honor i la deshonra són problemàtics per igual.
L'esperança i la por són fantasmes del cos.

Què significa que “l'honor i la deshonra
són problemàtics per igual?”
L'honor t'exalta; la deshonra t'anihila.
Tots dos depenen de les opinions dels altres,
i fan que et desviïs del teu centre.

Què significa que “l'esperança i la por
son fantasmes del cos?”
Quan contemples el cos com si fos el teu jo
l'esperança i la por et dominen.
Si abandones els concepte del cos com a “jo”,
l'esperança i la por no poden afectar-te.

Coneix l'univers com a tu mateix,
i podràs viure arreu amb comoditat.
Estima el món com a tu mateix,
i podràs tenir-ne cura de manera escaient.

TAO - XII -

Els cinc colors enlluernen els ulls.
Els cinc sons eixorden l'orella.
Els cinc sabors embafen el paladar.

Les curses i les caceres
fan sortir l'enteniment de polleguera.
Els objectes exòtics duen els homes
cap a les males temptacions.

Renuncia a l'exterior. Cultiva el teu interior.
Viu pel teu centre, no pels sentits.

TAO - XI -

Trenta radis convergeixen cap a un centre.
És el forat del centre el que utilitzen
els eixos dels carruatges.

Si fem un got a partir d'un tros de fang.
És la part buida del vas el que ens és útil.

En una casa hi han portes i finestres,
sense aquests espais buits,
el lloc seria inhabitable.

Així, mentre allò tangible té avantatges,
És l'intangible el que ens és útil.

TAO - X -

¿Pots unir el teu cos i la teva ànima
i mantenir-los en una harmonia perfecta?

¿Pots controlar la teva energia vital
fins que el teu cos sigui flexible com el d'un nadó?

¿Pots purificar el teu interior
fins que vegis el cel en totes direccions?

¿Pots estimar i governar la gent
sense intrigar ni manipular?

En obrir i tancar les portes del cel,
¿Ets capaç de romandre inactiu?

¿Pots donar la prioritat a la saviesa del teu cor
per damunt dels teus coneixements?

Donar vida, nodrir la vida,
modelar les coses sense posseir-les,
ésser útil sense esperar cap recompensa,
guiar sense dominar:
aquestes són les pregones virtuts de la natura.

TAO - IX -

Omplir les coses fins dalt
no és tan bo com parar a temps.

Esmolar una fulla més del compte,
farà que el tall es faci malbé.

Cobreix casa teva amb or i jade,
i no podràs guardar-la.

Aplega possessions, apuja socialment,
i ben aviat els desastres t'abatran.

Aquest és el camí del cel:
Fes la teva feina i enretira't discretament.

TAO - VIII -

La bondat suprema és com l'aigua,
sap com afavorir totes les coses sense esforçar-s'hi.
Resta en llocs que els homes menyspreen,
i d'aquesta manera és a prop del Tao.

En triar la teva casa, escull bé el sòl.
Quan pensis, mira bé dins el teu cor.
En tractar amb el proïsme, sigues generós i amable.
En parlar, digues sempre la veritat.
En el govern, sàpigues mantenir l'ordre.
En els negocis, sigues eficient.
Quan hagis d'actuar, sigues oportú.

Si no rivalitzes amb ningú,
ningú no podrà rivalitzar amb tu.

TAO - VII -

El Cel és etern, la Terra és imperible.
Quin és el secret de la seva immortalitat?
No és perquè no viuen per a si mateixos,
que poden viure tant?

Així, l'home prudent és col·loca el darrer,
i es troba al capdavant dels altres.

No considera el seu jo i resta sa i estalvi.
Abandona el seu jo i així es realitza.

TAO - VI -

El cor del Tao és immortal,
és la nostra mare fèrtil i misteriosa
del cel i de la terra,
del que és i el que no és.

Invisible, tot i que sempre present,
el pots fer servir tothora sense esgotar-lo.

TAO - V -

El Cel i la Terra no tenen sentiments,
consideren les coses com a prescindibles.

El savi tampoc no és sentimental,
veu totes les formes com a efímeres i transitòries.

El Tao és com una manxa: buida però inesgotable.
Com més la fas anar més produeix.

Per molt que se'n parli no es pot entendre:
Millor que miris dins teu.

TAO - IV -

El Tao és com un pou, encara que l'utilitzis no s'esgota.

Des d'aquest pou misteriós en brolla tota l'existència.

Ablaneix les arestes tallants, desenreda els nusos,
suavitza l'enlluernament, ens transforma i ens unifica.

És en algun lloc, insondable i pregon.

No sé de qui és fill,
però sembla ser el pare de totes les coses.

TAO - III -

Si no exaltes els homes de talent
aconseguiràs que el poble no lluiti ni s'enfronti.

Si no valores les coses exòtiques
aconseguiràs que el poble no robi ni furti.

Si no mostres allò que és desitjable
faràs que el cor de la gent resti tranquil.

Per tant, el savi estableix exemple
buidant el seu cor de desigs,
omplint la panxa de menjar,
disminuint les seves ambicions,
i enfortint els ossos.

Havent dominat el seu enginy i els seus desigs
no podrà ser manipulat per ningú.

Fes sense fer, actua sense actuar,
deixa que l'ordre sorgeixi de si mateix.

TAO - II -

Quan la gent defineix una cosa com a bonica,
un altre cosa esdevé lletja.

Quan un home és mostrat com a virtuós,
un altre és jutjat com a dolent.

Així, el ser i el no-ser s'equilibren mútuament,
el difícil i el fàcil es delimiten l'un a l'altre,
el llarg i el curt s'expliquen recíprocament,
l'alt i el baix es recolzen mútuament,
la veu i la cançó s'uneixen en harmonia,
el que ha de venir segueix el que ha estat.

L'home prudent actua sense esforç
i ensenya amb el silent exemple.
Accepta les coses tal com vénen,
crea sense apoderar-se de res,
nodreix sense que se li demani,
aconsegueix sense prendre'n el mèrit.

Perquè constantment s'oblida de si mateix
mai no serà oblidat.

TAO - I -

El Tao va més enllà de tota paraula i de tota comprensió.
Les paraules es poden usar per parlar-ne,
però no per comprendre'l.

El Tao existeix abans que les paraules i els noms,
abans que el cel i la terra, abans que les deu mil coses.
És el pare i la mare infinits de totes les coses finibles.

Per tant, per tal de veure més enllà dels límits
i percebre la subtil substància de les coses,
prescindeix dels noms, dels conceptes,
de les expectatives, de les ambicions i de les diferències.

El Tao i les seves diverses manifestacions
sorgeixen de la mateixa font.

Subtil esguard dins la misteriosa obscuritat.
Aquest és el principi de l'enteniment.

HUANG

El Camí d'un taoista és el Camí de la tranquil·litat i la beatitud. El seu amor és indeleble, la seva fe és ferma. Experimenta en Si Mateix la gran dolçor cap a la Creació sencera, feta pel Tao. Mai maltractarà ni agreujarà sense motiu cap ésser viu, mai torbarà la pau de qualsevol criatura benigne.

OSHO

El Gran Camí no es difícil
per aquells que no tenen preferències.
Quan l'amor i l'odi són absents
tot es torna més clar i diàfan.
Fes, però, la més mínima distinció,
i el cel i la terra es distanciaran infinitament.
Si vols veure la veritat,
no mantinguis cap opinió a favor o en contra.
La lluita entre el que a un li agrada
i el que no li agrada
és la malaltia de la ment.

XXXIII

El qui coneix els homes és intel·ligent
El qui es coneix a si mateix és savi
El qui venç als altres és vigorós
El qui es venç a si mateix és veritablement fort
El qui s'acontenta amb el que té és ric
El qui persevera és home de voluntat
El qui no perd el seu Centre resisteix
El qui mor i no pereix té llarga vida

P'U

En el taoisme xinès, p'u és una expressió metafòrica que sovint es tradueix com a “fusta sense esculpir”, i significa la condició primera de la ment abans que hagi estat afectada per cap experiència. En un estat p'u no hi ha cap distinció entre el bé i el mal, el negre i el blanc, la bellesa i la lletjor. Els taoistes desitgen retornar a aquest estat d'infantesa tot abandonant el coneixements convencionals i suprimint els desigs que ens lliguen al món. Les idees no tenen cap valor perquè la veritat és relativa, d'aquesta manera les contradiccions es resolen. Així doncs, l'objectiu és tornar la ment a l'estat de “la fusta sense esculpir”. Els qui aconsegueixin aquest estat d'unitat mental arrengleren la seva existència amb la del Tao Absolut, la realitat misteriosa, indefinible i transcendent que, d'acord amb els taoistes, causa totes les coses.

ELS TRES TRESORS

Les Tres Joies, o els Tres Tresors són virtuts bàsiques dins el taoisme. Aquestes són la compassió, la mesura i la humilitat. També poden ser anomenades bondat, senzillesa i modèstia. Es relacionen els Tres Tresors amb "l'absteniment de fer guerres agressives i de l'aplicació de penes de mort", "l'absoluta senzillesa de vida", i "el refús d'imposar l'autoritat per la força".

SENTÈNCIA

Un home pot ser lliure sense ser gran, però cap home pot ser gran sense ser lliure.

CONSEQÜÈNCIES

La glorificació de la riquesa, el poder i la bellesa engendra crim, enveja i vergonya.

WU-WEI

Wu-wei és una paraula xinesa per designar la no-acció. Pel taoisme xinès, wu-wei és el principi de cedir davant els altres com la manera més efectiva per respondre als problemes de l'existència humana. Wu-wei no significa pas passivitat total sinó, que és una conducta no-agressiva que empeny els altres (ni que sigui per vergonya) a desistir voluntàriament de la violència o de qualque conducta agressiva. Per tant, el taoisme no és pas indiferent a la violència, sinó que rebutja la violència a la seva manera. En teoria, els taoistes no discuteixen, sinó que esperen trobar el moment oportú per explicar el que ells creuen que és cert, i denuncien una conducta impròpia només quan és més probable que les seves paraules siguin escoltades amb atenció. Els taoistes contemplen les lleis i els controls com a repressions indesitjables de la naturalesa humana. Per a ells, una societat poc controlada es governa millor. Per tant, wu-wei és vist com el secret de la felicitat humana, perquè a travès de la "no-acció", es poden aconseguir totes les coses.

VIATGES

Sense anar més enllà de la porta, pots saber com és el món.
Sense mirar per la finestra pots veure el Camí cap al Cel.
Com més lluny vagis, menys sabràs. Així, el Savi coneix sense viatjar, veu sense mirar i aconsegueix sense esforç.

ESTRATÈGIA

Sun Tzu digué:

'Sigues extremadament subtil, discret, fins al punt de no tenir forma. Sigues completament misteriós i confidencial, fins al punt de ser silenciós. D'aquesta manera podràs dirigir el destí dels teus adversaris'.

LXXVIII

No hi ha res més bla i feble que l'aigua,
però res no la supera a vèncer el que és dur.
Res no pot substituir-la.
El feble venç el fort
i el tou venç el dur.
Això és quelcom que tothom sap,
però que ningú no practica.
Per això el Savi diu:
Qui suporta els oprobis del món
és qui preserva el reialme.
Qui es carrega les desgràcies del món
és el rei del món.
Les paraules vertaderes semblen falses.

LA IL·LUMINACIÓ

Per arribar a la Il·luminació, és necessari deslliurar-se dels tres verins. Aquests són: el desig, la ignorància i l'odi.