El mires però no el veus: és amorf.
El sents però no l'escoltes: és inaudible.
L'agafes però no el tens: és intangible.
El Tao refusa ser analitzat i escapa a tota comprensió.
La seva aparició no aporta llum,
la posta no significa obscuritat.
No té nom, no té final.
Sorgeix contínuament,
i contínuament se'n torna al no res.
És una forma irregular, una imatge oculta, inabastable.
Fes-li front, i no veuràs la seva cara,
segueix-lo, i no podràs trobar el final.
Així, amb el Tao etern per tot bagatge,
pots aprofitar la realitat present.
Conèixer els orígens és iniciar-se en el Tao.
divendres, 5 de juny del 2009
TAO - XIV -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada