Quan la gent defineix una cosa com a bonica,
un altre cosa esdevé lletja.
Quan un home és mostrat com a virtuós,
un altre és jutjat com a dolent.
Així, el ser i el no-ser s'equilibren mútuament,
el difícil i el fàcil es delimiten l'un a l'altre,
el llarg i el curt s'expliquen recíprocament,
l'alt i el baix es recolzen mútuament,
la veu i la cançó s'uneixen en harmonia,
el que ha de venir segueix el que ha estat.
L'home prudent actua sense esforç
i ensenya amb el silent exemple.
Accepta les coses tal com vénen,
crea sense apoderar-se de res,
nodreix sense que se li demani,
aconsegueix sense prendre'n el mèrit.
Perquè constantment s'oblida de si mateix
mai no serà oblidat.
diumenge, 24 de maig del 2009
TAO - II -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada