El Cel i la Terra no tenen sentiments,
consideren les coses com a prescindibles.
El savi tampoc no és sentimental,
veu totes les formes com a efímeres i transitòries.
El Tao és com una manxa: buida però inesgotable.
Com més la fas anar més produeix.
Per molt que se'n parli no es pot entendre:
Millor que miris dins teu.
dimecres, 27 de maig del 2009
TAO - V -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada