El camí del cel és com tensar un arc,
El que està més amunt és abaixat,
el que està abaixat és apujat.
Allò excessiu es redueix,
allò mancat s'incrementa.
El cel pren d'allà on n'hi ha molt
i en posa on no n'hi ha prou.
L'home és diferent: Pren d'aquells que en tenen poc
i ho dóna a aquells que en tenen molt.
Qui pot donar part de la seva abundància al món?
Només aquell qui està en el Tao.
Per tant, el savi fa la seva feina
sense donar-li importància,
porta a terme sense cercar cap reconeixement,
i no té desigs de mostrar cap mèrit.
diumenge, 7 de març del 2010
TAO - LXXVII -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada