TAO - LVI -

Els que saben no parlen.
Els que parlen no saben.

Segella la teva boca.
Bloqueja la teva porta.
Fes callar els teus sentits.
Esmussa el tall.
Desfés l'embolic.
Suavitza la intel·ligència.
Uneix-te amb la pols
i entra en la unitat original.

Així, el qui s'ha unit amb el Tao
no pot ser portat a judici,
no pot ser comprat,
no pot ser perjudicat,
no pot ser honorat,
no pot ser humiliat.

És el tresor del món.

TAO - LV -

El qui és tot bondat és com un nadó:
les vespes i les serps no el mossegaran,
les feres no l'atacaran,
les rapinyaires no se li abatran.
Els ossos són tous i els muscles fluixos,
però el seu control és ferm.

No ha conegut encara
la unió de mascle i femella,
d'aquesta manera els seus òrgans
es mouen amb vitalitat.

Pot udolar tot el dia sense patir ronquera,
tan perfecta és la seva harmonia.
Conèixer l'harmonia és aproximar-se a l'eternitat.
Conèixer l'eternitat és estar il·luminat.

Prolongar la vida no és harmoniós.
Obligar a alenar és antinatural.
Les coses excessivament desenvolupades decauen.

Tot això és contrari al Tao,
i tot allò que contradigui el Tao
aviat deixa de ser.

TAO - LIV -

El que està ben plantat no pot ser desarrelat.
Lliga't ben fort al Tao
i mai no en podràs ser separat.
Els teus fills prosperaran,
i els fills dels teus fills.

Exercita la bondat dins el teu ésser,
i la bondat serà genuïna.
Conrea-la en la teva família,
i la bondat florirà.
Cultiva-la dins la teva comunitat,
i la bondat creixerà i es multiplicarà.
Exercita-la en el teu país,
i la bondat serà abundant.
Cultiva-la en el món,
i la bondat serà per tot arreu.

Com sé com és el món? Observant-lo.

TAO - LIII -

Com que tinc tan poca sabiduria,
he triat seguir el gran camí del Tao
i no témer res excepte extraviar-me'n.

El gran camí és suau i senzill,
però hi ha gent a qui agrada d'apartar-se'n.
Quan el palau del governant és ple de tresors,
els conreus són escanyolits
i les sitges estan buides.

Si el governant vesteix robes luxoses
i la seva casa és plena d'armes,
si la seva taula està parada
amb menjar i beure extravagants
i arreu per on un miri
té més riquesa de la que pot fer servir,
el governant és un lladre.
Això no és de conformitat amb el Tao.

TAO - LII -

El Tao és l'origen i la mare
de tot el que hi ha en el món.

Sabent qui és la mare,
sabràs qui són els fills.
Coneixent els fills, retorna al seu origen
i mantingues-te al costat d'ella.
Sostingut per la mare,
estàs lliure de tot perill,
àdhuc quan el teu cos mori.

No visquis pels teus sentits.
Tanca la boca i totes les obertures del teu cos,
i habita en la unitat original.
D'aquesta manera podràs viure
la teva vida en pau i amb satisfacció.

Obre la teva boca,
incrementa les teves activitats,
comença a fer distincions entre les coses,
i els teus esforços seran debades.

Adona't d'allò imperceptible i descobreix la llum.
Sigues dolç i seràs fort.
Usa el teu enteniment i retornaràs a la comprensió.
No et fiquis en problemes.
Això és seguir el Tao.

TAO - LI -

El Tao dóna vida a tots els éssers.
La natura els nodreix.
Els semblants els donen forma.
Les circumstàncies els completen.
Tota l'existència respecta el Tao
i honora la natura, no pas per decret,
sinó espontàniament.

El Tao dóna vida a tots els éssers.
La natura vetlla per ells, els desenvolupa,
els acull, en té cura, els fa créixer,
els fa madurar, els conclou, els enterra,
i els fa tornar.

Donant a llum, nodrint la vida,
donant forma sense posseir-los,
servint sense esperar cap recompensa,
guiant sense dominar;
Aquestes són les profundes virtuts de la natura,
i les dels millors éssers de la natura.

TAO - L -

Des que neixen fins que moren,
de cada deu, tres estan lligats a la vida,
altres tres estan lligats a la mort,
i altres tres, desvagats, estan de passada.
Només un sap com morir, seguir mort,
i tot i així continuar vivint.

Aquest no té cap ambició,
no té idees, no fa plans.
Des d'aquest lloc misteriós
del no-saber i del no-fer,
dóna origen a tot el que necessita.
Com que constantment està omplint
el seu ésser amb no-ésser,
pot viatjar per llocs salvatges
sense preocupar-se pels tigres o pels búfals,
o bé pot creuar un camp de batalla
sense armadures ni armes.

Cap tigre no el pot esgarrapar.
Cap búfal no pot escometre'l.
Cap arma no el pot travessar.
I per què és així?
Perquè és mort,
i no hi ha més espai en ell
per encabir-hi la mort.

TAO - XLIX -

El savi no té interessos particulars.
Adopta les preocupacions dels altres
com a pròpies.

És amable amb els amables.
També és amable amb els cruels.
Aquesta és l'autèntica bondat.

Confia en els que són dignes de confiança.
També confia en els que no en són.
Aquesta és l'autèntica confiança.

Enmig del món, el savi és tímid
i vol passar desapercebut.
Pel bé del món manté el seu cor
en un estat nebulós.
La gent esmola l'oïda i la vista:
El savi només somriu com un infant joiós.

TAO - XLVIII -

Pel fet d'estudiar,
cada dia s'aprèn una cosa nova.
Al practicar el Tao,
cada dia s'abandona quelcom.

Es deixen anar coses,
fins que s'arriba a la no-acció.
Quan no es fa res, res no es desfà.
El món es conquereix
deixant que les coses
prenguin el seu propi curs.

Si continues tenint ambicions,
el món és fora del teu abast.

TAO - XLVII -

Sense anar més enllà de la porta,
pots conèixer el món.
Sense mirar per la finestra,
pots veure el cel.
Com més lluny viatgis, menys sabràs.

Per això el savi sap sense viatjar,
comprèn sense veure,
aconsegueix sense fer soroll.

TAO - XLVI -

Quan el món practica el Tao,
els cavalls fertilitzen els camps.
Quan el món ignora el Tao,
es crien els cavalls per la guerra.

No hi ha més gran calamitat que el desig
ni més gran maledicció que la cobdícia.

Si saps quan en tens prou,
sempre tindràs el que et cal.

TAO - XLV -

La més gran perfecció sembla imperfecte,
però la seva utilitat és inesgotable.
La més gran plenitud sembla buida,
però la seva utilitat és inacabable.
Allò que és més dret sembla flexible.

Una gran habilitat sembla desmanyotada.
Una gran eloqüència sembla malaptesa.

El moviment triomfa sobre el fred.
La quietud triomfa damunt la calor.
La claredat i la tranquil·litat
posen el món sencer en ordre.

TAO - XLIV -

Què és més preuat, la fama o la salut?
Què és més valuós, la salut o la riquesa?
Què és més nociu, guanyar o perdre?

Com més desmesurat sigui el teu amor,
més gran serà el teu patiment.
Com més acaparis,
més abundants seran les teves pèrdues.

Saber quan en tens prou, és ser lliure.
Saber quan aturar-te, és seguretat.
Practica això, i perduraràs.

TAO - XLIII -

La blanor supera la duresa
talment un genet delicat
domina un cavall al galop.
Allò que no té substància
pot endinsar-se on no hi ha espai.
Per aquest motiu conec els beneficis de la no-acció.

Ensenyar sense paraules,
treballar sense moviment,
res en el món pot comparar-se a això.

TAO - XLII -

Del no ésser neix l'u.
De l'u neix el yin i el yang.
Del yin i el yang neix el cel,
la terra i els éssers.
Del cel, la terra i els éssers
neix tota l'existència.

Per tant, tot el que existeix
porta dins seu el yin i el yang,
i assoleix la seva harmonia
barrejant aquests dos alens vitals.

La gent normal odia per sobre de tot
allò que és desvalgut, insignificant i indigne.
Tot i això, així és com la gent superior
es descriuen a si mateixos.

Guanyar és perdre, perdre és guanyar.

Jo repeteixo el que altres han dit:
El temerari i el violent no fineixen de mort natural.
Aquesta és la veritable essència del meu ensenyament.

TAO - XLI -

Quan el savi s'assabenta del Tao,
el practica amb diligència.
Quan el mediocre s'assabenta del Tao,
el practica només de tant en tant.
Quan la persona inferior coneix el Tao,
esclafeix en una gran riallada.
Si no se'n rigués, no seria el Tao.

Per això diuen les velles dites:
El resplendor del Tao sembla fosc.
El Tao que avança aparenta retrocedir.
El Tao fàcil se'ns presenta difícil.
La més alta virtut es manifesta buida.
La bondat més pura sembla bruta.
La més gran creativitat sembla improductiva.
La gran força apareix dèbil.
Allò més genuí sembla irreal.

El quadrat més gran no té angles.
El talent més gran madura poc a poc.
La veu més forta no es pot sentir.
La imatge més gran, no pot ser vista.

El Tao està amagat i no té nom.
El Tao tot sol nodreix i satisfà totes les coses.