Pel fet d'estudiar,
cada dia s'aprèn una cosa nova.
Al practicar el Tao,
cada dia s'abandona quelcom.
Es deixen anar coses,
fins que s'arriba a la no-acció.
Quan no es fa res, res no es desfà.
El món es conquereix
deixant que les coses
prenguin el seu propi curs.
Si continues tenint ambicions,
el món és fora del teu abast.
diumenge, 9 d’agost del 2009
TAO - XLVIII -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Les veritats profundes, són contradictòries. Així la no-acció com s’ha d’entendre? Ja que aturar-se és també una acció. No fer res és també una acció. Deixar que les coses prenguin el seu propi curs, sense intervenir-hi, és una acció. Sempre n’hi ha, d’accions… Entenc la no-acció com la modèstia, l'humilitat, com el reconeixement de la nostra incapacitat davant d'una força més gran i savia. No ho sé.
Tota la filosofia oriental està entrelligada entre si, i hem d'entendre que és filla del seu temps, uns temps en què els que volien canviar coses que veien que no estaven bé van haver de desistir perquè l'establishment era massa poderós. Gairebé totes les filosofies, d'una manera o d'un altre, van acabar per predicar el conformisme i l'abandonament de desigs com a referència.
Suposo que avui dia cadascú pot entendre la no-acció com millor li convingui. Pel que fa a mi, crec que pel fet de viure en el nostre món fa irrealitzable una veritable no-acció tal com la predicaven els antics filòsofs orientals, i ens hem d'encaminar, més o menys tal com dius tu, a la consciència de les nostres limitacions i a respectar aquestes per no prendre mal, ensems a iniciar els projectes amb la humilitat que tu esmentes.
Rep una abraçada del teu humil servidor...
Publica un comentari a l'entrada