TAO - XLI -

Quan el savi s'assabenta del Tao,
el practica amb diligència.
Quan el mediocre s'assabenta del Tao,
el practica només de tant en tant.
Quan la persona inferior coneix el Tao,
esclafeix en una gran riallada.
Si no se'n rigués, no seria el Tao.

Per això diuen les velles dites:
El resplendor del Tao sembla fosc.
El Tao que avança aparenta retrocedir.
El Tao fàcil se'ns presenta difícil.
La més alta virtut es manifesta buida.
La bondat més pura sembla bruta.
La més gran creativitat sembla improductiva.
La gran força apareix dèbil.
Allò més genuí sembla irreal.

El quadrat més gran no té angles.
El talent més gran madura poc a poc.
La veu més forta no es pot sentir.
La imatge més gran, no pot ser vista.

El Tao està amagat i no té nom.
El Tao tot sol nodreix i satisfà totes les coses.