Com que tinc tan poca sabiduria,
he triat seguir el gran camí del Tao
i no témer res excepte extraviar-me'n.
El gran camí és suau i senzill,
però hi ha gent a qui agrada d'apartar-se'n.
Quan el palau del governant és ple de tresors,
els conreus són escanyolits
i les sitges estan buides.
Si el governant vesteix robes luxoses
i la seva casa és plena d'armes,
si la seva taula està parada
amb menjar i beure extravagants
i arreu per on un miri
té més riquesa de la que pot fer servir,
el governant és un lladre.
Això no és de conformitat amb el Tao.
dimecres, 19 d’agost del 2009
TAO - LIII -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada