En temps remots, els qui practicaven el Tao
no volien il·lustrar la gent,
sinó mantenir-los en un estat de senzillesa.
Quan la intel·ligència i l'intel·lecte abundaren,
la gent no ho va fer bé.
Un líder que governa amb intel·ligència
enganya la gent.
Un líder que governa amb senzillesa
és una benedicció pel seu poble.
Aquestes són les dues alternatives.
Entendre-les és ser subtil.
L'ús d'aquesta subtilesa
retorna totes les coses a l'harmonia.
diumenge, 14 de febrer del 2010
TAO - LXV -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada