TAO - XL -

El moviment del Tao
consisteix en el retorn a l'arrel.
L'ús del Tao, rau en la suavitat.

Totes les coses sota el cel
neixen d'allò corpori.
Allò corpori neix de l'incorpori.

TAO - XXXIX -

Des de temps remots,
aquests són els que han aconseguit la unitat amb el Tao:
El cel atenyé la unitat i esdevingué clar.
La terra abastà la unitat i esdevingué pacífica.
Els esperits arribaren a la unitat i esdevingueren forts.
Les fonts assoliren la unitat i esdevingueren plenes.
Els éssers aconseguiren la unitat i esdevingueren fèrtils.
Tots són el que són en virtut de la unitat.

Sense la claredat el cel cauria.
Sense la pau la terra es destruiria.
Sense la fortalesa els esperits s'esvairien.
Sense la plenitud les fonts s'assecarien.
Sense la fertilitat els éssers s'extingirien.
Sense la probitat els savis s'entrebancarien i caurien.

La humilitat és l'arrel de la grandesa.
Aquells que gaudeixen d'altes posicions
farien bé de pensar en ells mateixos
com a desvalguts, insignificants i indignes.
¿No és això ser humil des de l'arrel?

Aconsegueix l'honor sense haver estat honorat.
No rellueixis com el jade,
o repiquis com els cascavells.

TAO - XXXVIII -

Una persona veritablement bona
no pensa amb obsessió en la seva bondat.
És així com arriba a ser bondadosa.
Una persona amb falsa bondat
no oblida mai aquesta.
Per això la seva bondat és sempre falsa.

Una persona veritablement bona no fa res,
però tot i així no hi ha res que es deixi de fer.
Una persona amb falsa bondat
sempre està fent, però tot queda per fer.

Els qui volen ajudar el proïsme,
ho fan sense motius.
Els que els agrada la rectitud
actuen moguts per moltes raons.
Els qui es preocupen pels modals actuen,
i en no rebre resposta,
s'arremanguen i utilitzen la força.

Quan el Tao es perd, apareix la bondat.
Quan la bondat es perd, apareix la compassió.
Quan la compassió es perd, apareix la justícia.
Quan es perd la justícia, només queda la cerimònia.

La cerimònia és la clofolla de la lleialtat,
i és l'inici de la confusió.
El coneixement del futur,
és només una flor del Tao;
arribar a preocupar-se per això,
és una insensatesa.

Així, el savi dirigeix la seva vista
a la substància i no pas a la superfície,
al fruit i no pas a la flor.
Prefereix el que hi a dins,
abans que el que hi ha fora.

TAO - XXXVII -

El Tao etern no fa res,
malgrat tot, no deixa res inacabat.

Si t'atens a aquesta norma,
totes les coses que existeixen
es transformaran per si soles.
Quan, en el procés d'aquesta transformació,
despertin els desigs,
calma'ls amb discreta senzillesa.

Quan els desigs es dissolguin
en l'essència original,
la pau i l'harmonia sorgiran espontàniament,
i el món s'arranjarà per si sol.

TAO - XXXVI -

El que acaba encongint-se,
primer ha d'haver estat expandit.
El que al final es debilita,
abans ha d'haver estat fort.
El que al capdavall és descartat,
d'antuvi ha d'haver estat adoptat.
El que a la fi es pren,
primer ha d'haver estat donat.

D'això se'n diu subtil perspicàcia.

Allò tou venç allò dur. El dèbil supera el fort.
El Tao no s'hauria d'abandonar mai.
Les armes mai no s'haurien d'exposar.

TAO - XXXV -

Aferma't centrat en el Tao,
i tot el món vindrà a tu.
Vindran i no rebran cap mal,
Vindran i trobaran satisfacció.

La música i els plats refinats
només poden fer que l'hoste
faci una pausa.

Però les paraules del Tao
tenen efectes perdurables
malgrat ser suaus i insípides,
malgrat que no sedueixin
ni per la vista ni per l'oïda.

TAO - XXXIV -

El gran Tao ho inunda tot
i flueix en totes direccions.

Tot el que existeix depèn d'ell,
i ell no nega res a ningú.
Porta a terme la seva tasca
sense demanar res per a si mateix.
Vesteix i alimenta tot el que existeix,
però no senyoreja damunt de res.

Sense propòsit i sense ambició,
podríem anomenar-lo “petit”.

Tot el que existeix retorna a ell,
i segueix sense dominar res.
Per això podem anomenar-lo “gran”.

És perquè no té cap desig de ser gran,
que pot atènyer l'excel·lència.

TAO - XXXIII -

Conèixer els altres és ser intel·ligent;
conèixer-se un mateix és saviesa.

Vèncer els altres és poder;
vèncer-se a un mateix és fortalesa.

Sàpigues quan en tens prou, i seràs ric.
Persevera i desenvoluparàs
la força de voluntat.

Roman al centre,
i sempre et sentiràs com a casa.
Mor sense extingir-te,
i perduraràs per sempre.

TAO - XXXII -

El Tao és indescriptible i immutable.
Tot i que sembli insignificant,
no hi ha res sota el cel
que el pugui sotmetre.

Si un líder l'acata,
tots els éssers se senten atrets cap a ell.

El cel i la terra s'uneixen en harmonia,
i una pluja agradosa cau arreu.
La gent coopera voluntàriament,
sense donar-los ordres.

Quan aquesta simplicitat és diversifica,
el ser i el no-ser necessiten un nom.
Quan tot ja té un nom,
el procés de distinció hauria d'aturar-se.
Saber quan hom ha d'aturar-se,
és restar lliure del perill.

La presència del Tao al món
és com un rierol que discorre cap al mar.

TAO - XXXI -

Les armes són eines nefastes,
tota la natura les evita i les rebutja.
Com que la gent del Tao segueix la natura,
no volen saber-ne res de les armes.

La gent poc evolucionada,
frisa per actuar per la força,
però una persona del Tao,
valora la pau i la tranquil·litat.
Sap que tot ésser ve de l'úter del Tao.
Això significa que els seus enemics,
són, abans de res, els seus germans.

Així, recorre a les armes
només en cas d'extrema necessitat,
i les usa amb la més gran moderació.

No obté plaer en la victòria,
perquè delectar-se en la victòria
és gaudir amb l'assassinat.
Qui gaudeixi amb l'assassinat
no reeixirà en aquest món.

Celebra les victòries
com observes una mort dins la família:
amb pena i dol.
Cada victòria és un funeral per un parent.

TAO - XXX -

Els qui utilitzen el Tao per aconsellar el governant
no confien en la força de les armes,
perquè la violència retorna a l'origen.

Per allà on passin els exèrcits,
creixen les espines i les males herbes.
A les guerres segueixen temps de fam.

Atura les hostilitats tan aviat com sigui possible,
i després de la victòria
no continuïs amb l'ús excessiu de la força.

Quan hagis aconseguit el teu propòsit,
no facis ostentació del teu èxit.
No presumeixis de la teva habilitat
ni te'n sentis orgullós, més aviat penedeix-te
de no haver pogut evitar la guerra.
No has de pensar en conquerir el altres
per l'ús de la força.

Perquè fer les coses més enllà del seu punt
avança la decadència i va contra el Tao,
i allò que va contra el Tao, ben aviat deixa de ser.

TAO - XXIX -

Si intentes agafar el món i fer-ne el que vulguis,
no ho aconseguiràs.

El món és un recipient sagrat,
el qual no pot ser forçat ni agafat.
Forçar-lo és fer-lo malbé,
agafar-lo és perdre'l.

Per a totes les coses hi ha un moment.
Un temps per anar cap endavant
i un temps per anar endarrere.
Un temps per respirar suaument,
i un temps per respirar de pressa.
Un temps per enfortir-se
i un temps per decaure.
Un temps per estar animat
i un temps per estar abatut.

El savi resta sensible, evitant els extrems,
evitant les extravagàncies, evitant els excessos.

TAO - XXVIII -

Coneix allò baronívol, conserva allò femení
i sigues el rierol del món.
Ser el rierol del món és moure's constantment
pel camí de la virtut sense apartar-se'n,
i retornar de bell nou a la infància.

Coneix la blancor, conserva la negror
i sigues el model del món.
Ser el model del món és moure's constantment
pel camí de la virtut sense errar un sol pas,
i retornar de bell nou a l'Infinit.

Coneix la glòria, conserva la humilitat
i sigues la deu del món.
Ser la deu del món és viure l'abundosa vida
de la virtut,
i retornar de bell nou a la senzillesa.

Deixa que el Tao et transformi en un recipient del Tao,
així podràs servir el món sense mutilar-lo.

TAO - XXVII -

Un bon corredor no deixa rastres;
Un bon orador no s'equivoca;
Un bon planificador no té cap pla.

El millor pany no té pestell, i ningú no el pot obrir.
El millor nus no usa corda, i ningú no pot deslligar-lo.

Així el mestre és bo ajudant la gent,
i mai no abandona ningú.
És bo guardant coses, i així no malbarata res.
Això es coneix com a “Seguir la llum.”

Què és un bon home
sinó el mestre del dolent?
Què és una mala persona
sinó la responsabilitat del bo?

No importa quant intel·ligent siguis
si no honores els teus mestres
ni aprecies les teves responsabilitats.
Aquest és un ensenyament essencial del Tao.

TAO - XXVI -

Allò feixuc és l'arrel de la lleugeresa.
La tranquil·litat és la mestra de la pertorbació.

Aquesta és la raó per la qual el savi viatja
sense perdre de vista el seu equipatge.
Podria viure en un palau magnífic,
però no està lligat als seus plaers.

Per què hauria el senyor dels deu mil carros
comportar-se amb lleugeresa?

El qui actua a la lleugera perd la seva base.
Qui es posa nerviós perd el seu domini.

TAO - XXV -

Alguna cosa misteriosa i perfecte ja existia
abans que el cel i la terra fossin creats.
Silent, immesurable, solitari i immutable,
movent-se sense final ni sense esgotar-se,
és la Mare de tot l'univers conegut i desconegut.

No en sé el seu nom, per això l'anomeno Tao.
Si m'obliguen a definir-lo només diré:”És gran.”

Allò que és gran es prolonga,
Allò que es prolonga va encara més lluny.
Allò que va encara més lluny, retorna.

Per tant el Tao és gran, el cel és gran,
la terra és gran, la persona del Tao és gran.
Aquestes són les quatre excel·lències en l'univers.

Una persona del Tao segueix la Terra,
La Terra segueix el Cel.
El Cel segueix el Tao.
El Tao segueix la seva pròpia natura.

TAO - XXIV -

Qui va de puntetes no s'aguanta dret.
Qui camina amb grans gambades no pot mantenir el pas.

Aquell qui presumeix no es distingeix,
el qui faroneja del que ha assolit no té mèrit.
Aquell que es vana no perdura.

Pel qui segueix el Tao,
aquestes coses són menges excessives
i conductes impròpies.
Donat que res de bo pot venir d'aquestes coses,
les rebutja.

TAO - XXIII -

La natura és escassa amb les paraules:
un terbolí no dura tot el matí,
un xàfec no dura tot el dia.

Si el Cel i la Terra
no poden fer que una cosa perduri,
com ho pot fer l'home?

Concentra't en el Tao i assoliràs el Tao.
Concentra't en l'energia i experimentaràs l'energia.
Concentra't en el buit, i assoliràs el buit.

Si no tens confiança,
ningú no confiarà en tu.

TAO - XXII -

Cedeix i podràs romandre centrat.
Doblega't i podràs restar dret.
Buida't i t'ompliràs.
Consumeix-te i seràs renovat.
Si tens poc, pots rebre molt a canvi.
Si tens molt, et torbaràs.

Així, el savi abraça la unitat
i esdevé un model pel món sencer.

No es mostra, i per això destaca.
No es justifica, i per això es distingeix.
No galleja, i per això se l'aprecia.
No reclama cap mèrit, per això avança i perdura.

No s'enfronta amb ningú,
per això ningú no pot enfrontar-s'hi.

“Cedeix i podràs romandre centrat”.
És que no té sentit aquesta dita?
Sigues íntegre,
i totes les coses retornaran a tu.

TAO - XXI -

La més gran virtut és seguir el Tao, i només el Tao.

Allò que anomenem Tao
és intangible i evasiu.
Evasiu i intangible
però conté dins seu una Forma.
Intangible i evasiu
però conté dins seu una Substància.
Enigmàtic i obscur
però dins seu conté l'Essència de la Vitalitat.
L'Essència de la Vitalitat és molt real,
conté dins seu una Sinceritat eterna.

A través dels temps el seu Nom
ha estat preservat per recordar
el Principi de totes les coses.

Com es pot conèixer la forma
de totes les coses al Principi?
Per allò que hi ha dins meu.

TAO - XX -

Deixa el coneixement de banda
i les teves preocupacions desapareixeran.
Quina diferència hi ha entre un si o un no?
Quina diferència hi ha entre el bé i el mal?

Témer el que altres temen,
admirar el que ells admiren. Quina ximpleria!

La gent normal és alegre i imprudent.
Delectant-se amb coses mundanes
i actuant com si cada dia comencés la primavera.

Jo resto sol i sense decantar-me,
com un infant que encara no ha somrigut:
perdut, deixant-me portar tranquil·lament,
sense lligar-me a idees, llocs, ni coses.

La gent normal acumulen més del que necessiten,
però jo no posseeixo res, ni sé res,
ni entenc res en absolut.

Ells són llests, jo sóc curt.
Ells són eixerits, jo sóc obtús.
Igual que el mar, estic tranquil i indiferent.
Igual que el vent, no prenc cap direcció concreta.

Tots els altres ocupen el seu lloc
i fan la seva feina.
Jo resto lliure i natural.
Sóc diferent dels altres;
el meu aliment ve directament de la Mare.

TAO - XIX -

Deslliura't de la saviesa i abandona el coneixement,
i la gent se'n beneficiarà cent vegades.

Desfés-te de la moral i l'honestedat,
i la gent tornarà a l'estimació espontània.

Abandona l'astúcia i l'especulació,
i no hi hauran lladres ni atracadors.

Malgrat tot, aquests són afers externs.

Allò més important és el que passa a dins:
Mira el que és pur, aferra't a allò que és senzill,
elimina el teu egoisme, modera els teus desigs.

TAO - XVIII -

Quan la gent perdé de vista el Tao,
es crearen els codis de moral i conducta.

Quan s'utilitzaren la intel·ligència i l'estratègia,
els hipòcrites aparegueren.

Quan les famílies oblidaren l'harmonia natural,
els pares esdevingueren piadosos
i els fills obedients.

Quan en un país hi regna la foscor,
abunden els consellers patriòtics.

TAO - XVII -

El millor líder és aquell l'existència del qual
gairebé és desconeguda.
El següent és un que és estimat i lloat.
Després el que és temut.
El pitjor de tots és un líder que és menyspreat.

Si no arribes a confiar en la gent,
no et semblaran formals ni fiables.

Per tant, guia als altres confiant
discretament en el Tao.
Després, quan hagis acabat la feina,
la gent podrà dir: “Ho hem fet nosaltres mateixos”.

TAO - XVI -

Fes per manera d'atènyer la vacuïtat.
Conrea la tranquil·litat. Respira amb harmonia.
Estigues asserenat.

Mentre les deu mil coses s'eleven i cauen,
contempla tan sols el seu retorn a l'arrel.

Tot el que floreix retorna de bell nou al seu origen.
Diluir-se en els origens és trobar la pau.
Trobar la pau és recuperar la teva essència.
Recuperar la teva essència
és conèixer la regularitat del Tao.
Conèixer la regularitat del Tao és tenir perspicàcia.

La perspicàcia obre el teu enteniment.
Un enteniment obert porta a ser generós.
La generositat mena a la justícia.
La justícia és una expressió de divinitat.
La divinitat està identificada amb el Tao.

Identificar-se amb el Tao
és alliberar-se de tot mal,
és un plaer indescriptible,
és la vida eterna.

TAO - XV -

Un savi és subtil, intuïtiu, penetrant, profund.
La pregonesa dels seus coneixements
és misteriosa i inescrutable.

El millor que es pot fer és descriure la seva aparença:
El savi roman alerta
com la persona que creua el rierol hivernal.
Tan reservat com una persona envoltada de veïns.
Tan respectuós com un convidat considerat.
Tan complaent com el gel fonent-se.
Tan simple com una fusta sense tallar.
Tan obert com una vall.
Tan caòtic com un torrent tèrbol.

Per què “tan caòtic com un torrent tèrbol?”
Perquè la claredat s'aprèn
essent pacient dins el caos.
Permetent la confusió i restant tranquil,
gradualment s'aprèn a deixar
que l'aigua tèrbola es sedimenti,
i les respostes adients es revelen per si soles.

Aquells que aspiren al Tao no esperen cap satisfacció.
Desinteressadament esperen que el Tao
els utilitzi i els esgoti,
i esperen tranquil·lament que el Tao
els renovi i els ompli.