Deixa el coneixement de banda
i les teves preocupacions desapareixeran.
Quina diferència hi ha entre un si o un no?
Quina diferència hi ha entre el bé i el mal?
Témer el que altres temen,
admirar el que ells admiren. Quina ximpleria!
La gent normal és alegre i imprudent.
Delectant-se amb coses mundanes
i actuant com si cada dia comencés la primavera.
Jo resto sol i sense decantar-me,
com un infant que encara no ha somrigut:
perdut, deixant-me portar tranquil·lament,
sense lligar-me a idees, llocs, ni coses.
La gent normal acumulen més del que necessiten,
però jo no posseeixo res, ni sé res,
ni entenc res en absolut.
Ells són llests, jo sóc curt.
Ells són eixerits, jo sóc obtús.
Igual que el mar, estic tranquil i indiferent.
Igual que el vent, no prenc cap direcció concreta.
Tots els altres ocupen el seu lloc
i fan la seva feina.
Jo resto lliure i natural.
Sóc diferent dels altres;
el meu aliment ve directament de la Mare.
dimarts, 7 de juliol del 2009
TAO - XX -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada