El Tao és indescriptible i immutable.
Tot i que sembli insignificant,
no hi ha res sota el cel
que el pugui sotmetre.
Si un líder l'acata,
tots els éssers se senten atrets cap a ell.
El cel i la terra s'uneixen en harmonia,
i una pluja agradosa cau arreu.
La gent coopera voluntàriament,
sense donar-los ordres.
Quan aquesta simplicitat és diversifica,
el ser i el no-ser necessiten un nom.
Quan tot ja té un nom,
el procés de distinció hauria d'aturar-se.
Saber quan hom ha d'aturar-se,
és restar lliure del perill.
La presència del Tao al món
és com un rierol que discorre cap al mar.
dimarts, 21 de juliol del 2009
TAO - XXXII -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada