Alguna cosa misteriosa i perfecte ja existia
abans que el cel i la terra fossin creats.
Silent, immesurable, solitari i immutable,
movent-se sense final ni sense esgotar-se,
és la Mare de tot l'univers conegut i desconegut.
No en sé el seu nom, per això l'anomeno Tao.
Si m'obliguen a definir-lo només diré:”És gran.”
Allò que és gran es prolonga,
Allò que es prolonga va encara més lluny.
Allò que va encara més lluny, retorna.
Per tant el Tao és gran, el cel és gran,
la terra és gran, la persona del Tao és gran.
Aquestes són les quatre excel·lències en l'univers.
Una persona del Tao segueix la Terra,
La Terra segueix el Cel.
El Cel segueix el Tao.
El Tao segueix la seva pròpia natura.
diumenge, 12 de juliol del 2009
TAO - XXV -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada