El que acaba encongint-se,
primer ha d'haver estat expandit.
El que al final es debilita,
abans ha d'haver estat fort.
El que al capdavall és descartat,
d'antuvi ha d'haver estat adoptat.
El que a la fi es pren,
primer ha d'haver estat donat.
D'això se'n diu subtil perspicàcia.
Allò tou venç allò dur. El dèbil supera el fort.
El Tao no s'hauria d'abandonar mai.
Les armes mai no s'haurien d'exposar.
dilluns, 27 de juliol del 2009
TAO - XXXVI -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada