El gran Tao ho inunda tot
i flueix en totes direccions.
Tot el que existeix depèn d'ell,
i ell no nega res a ningú.
Porta a terme la seva tasca
sense demanar res per a si mateix.
Vesteix i alimenta tot el que existeix,
però no senyoreja damunt de res.
Sense propòsit i sense ambició,
podríem anomenar-lo “petit”.
Tot el que existeix retorna a ell,
i segueix sense dominar res.
Per això podem anomenar-lo “gran”.
És perquè no té cap desig de ser gran,
que pot atènyer l'excel·lència.
dissabte, 25 de juliol del 2009
TAO - XXXIV -
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
...la magnanimitat d'aquestes paraules fa descansar tranquil·lament i amb esperança.
Aquesta és la funció del Tao. :-)
Publica un comentari a l'entrada