TAO - XXXIX -

Des de temps remots,
aquests són els que han aconseguit la unitat amb el Tao:
El cel atenyé la unitat i esdevingué clar.
La terra abastà la unitat i esdevingué pacífica.
Els esperits arribaren a la unitat i esdevingueren forts.
Les fonts assoliren la unitat i esdevingueren plenes.
Els éssers aconseguiren la unitat i esdevingueren fèrtils.
Tots són el que són en virtut de la unitat.

Sense la claredat el cel cauria.
Sense la pau la terra es destruiria.
Sense la fortalesa els esperits s'esvairien.
Sense la plenitud les fonts s'assecarien.
Sense la fertilitat els éssers s'extingirien.
Sense la probitat els savis s'entrebancarien i caurien.

La humilitat és l'arrel de la grandesa.
Aquells que gaudeixen d'altes posicions
farien bé de pensar en ells mateixos
com a desvalguts, insignificants i indignes.
¿No és això ser humil des de l'arrel?

Aconsegueix l'honor sense haver estat honorat.
No rellueixis com el jade,
o repiquis com els cascavells.