TAO - XXXVIII -

Una persona veritablement bona
no pensa amb obsessió en la seva bondat.
És així com arriba a ser bondadosa.
Una persona amb falsa bondat
no oblida mai aquesta.
Per això la seva bondat és sempre falsa.

Una persona veritablement bona no fa res,
però tot i així no hi ha res que es deixi de fer.
Una persona amb falsa bondat
sempre està fent, però tot queda per fer.

Els qui volen ajudar el proïsme,
ho fan sense motius.
Els que els agrada la rectitud
actuen moguts per moltes raons.
Els qui es preocupen pels modals actuen,
i en no rebre resposta,
s'arremanguen i utilitzen la força.

Quan el Tao es perd, apareix la bondat.
Quan la bondat es perd, apareix la compassió.
Quan la compassió es perd, apareix la justícia.
Quan es perd la justícia, només queda la cerimònia.

La cerimònia és la clofolla de la lleialtat,
i és l'inici de la confusió.
El coneixement del futur,
és només una flor del Tao;
arribar a preocupar-se per això,
és una insensatesa.

Així, el savi dirigeix la seva vista
a la substància i no pas a la superfície,
al fruit i no pas a la flor.
Prefereix el que hi a dins,
abans que el que hi ha fora.